El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebra 40 anys de trajectòria consolidant-se com “La Casa dels i les Periodistes” aplegant a més de 4.300 professionals. És moment de retrobar-nos, de commemorar aquesta efemèride però, sobretot, de reivindicar la credibilitat i el prestigi de l’ofici.
El VII Congrés de Periodistes se celebrarà coincidint amb l’aniversari de l’aprovació unànime, al Parlament de Catalunya, de la llei que va permetre la creació de l’entitat el 8 de novembre de 1985. Quatre dècades de compromís i dedicació que ens permeten fer balanç, mirar el passat amb orgull i alhora inspirar-nos per afrontar el present i futur amb determinació.
Des de l’última edició del Congrés, fa gairebé una dècada, l’ecosistema mediàtic ha experimentat canvis significatius i continuats. Actualment ens trobem davant de nous paradigmes, sovint abruptes i disruptius, que qüestionen l’ofici i la professionalitat. Però el periodisme és resilient i ha demostrat, en incomptables ocasions, ser capaç de fer front a moments de gran complexitat i exigència.
En aquest context, la reflexió col·lectiva esdevé essencial per traçar camins compartits, on els valors fonamentals del periodisme —el rigor, l’ètica i el compromís amb la societat— siguin inamovibles. Cal defensar aquests principis en tots els àmbits: als mitjans, les redaccions i entre els mateixos periodistes.
Els valors democràtics com el dret a la informació, la llibertat de premsa i, fins i tot, la igualtat entre les persones i la no discriminació estan públicament i explícitament amenaçats. La societat també està experimentant canvis profunds. Per això, avui més que mai, el nostre paper com a periodistes és indispensable.
El VII Congrés de Periodistes ens ha de servir per debatre en comú sobre els escenaris que s’obren, les possibilitats i la importància dels mitjans i els seus periodistes. Reivindicar la credibilitat i el prestigi. Perquè el periodisme és una professió insubstituïble i el Congrés serà la cita per a reivindicar-nos.
El VII Congrés de Periodistes vol posar al centre la importància de la informació contrastada, les històries que connecten amb la ciutadania i contribueixen al debat públic, allunyat de pressions polítiques i econòmiques així com de qualsevol forma d’odi. El Congrés arriba després d’una pandèmia que, si bé ha consolidat el teletreball, ha buidat moltes redaccions afeblint aquests espais de discussió, aprenentatge i transmissió intergeneracional de coneixement. En paral·lel, l’intrusisme, la proliferació deliberada de mentides, el qüestionament constant i les males pràctiques han contribuït a erosionar el conjunt de la professió, incapaç de respondre de manera efectiva a aquestes amenaces. Això ha obert el debat de si el marc d’autoregulació actual – sense mesures coercitives ni incentius per al bon periodisme – és suficient per protegir l’exercici responsable o és moment de reivindicar la seva protecció per la via legislativa. El Col·legi de Periodistes es va crear en un context de transició democràtica amb la voluntat explícita d’evitar qualsevol forma de control i censura governamental. Quaranta anys després, la desregulació és una amenaça? Potser ha arribat el moment d’obrir el debat sobre com garantir que els recursos públics destinats a la informació no acabin alimentant models que prioritzen l’impacte immediat, la desinformació o el soroll per damunt del valor periodístic. El periodisme i els i les periodistes hem de buscar fórmules que retornin la credibilitat a la professió.
En els darrers anys hi ha hagut poders públics i econòmics que, interessadament, han qüestionat l’honestedat i fins i tot la mateixa necessitat dels periodistes. Han aprofitat que els mitjans han perdut el monopoli de la intermediació comunicativa amb la ciutadania per fomentar la desinformació. El VII Congrés de Periodistes ha de servir per analitzar fenòmens com les notícies falses, la banalització de la mentida i el creixent descrèdit dels mitjans i els periodistes. Es parlarà de com retenir l’atenció de les audiències sense haver de recórrer al clickbait i com conservar la confiança dels ciutadans defensant els valors democràtics. En definitiva, de la utilitat i la necessitat del bon periodisme i dels mitjans, grans o petits, convencionals o nous. La desinformació és una amenaça global que afecta els mitjans però també a empreses i institucions. Els professionals que hi treballen ho veuen diàriament. El periodisme corporatiu i el periodisme de proximitat que s’exerceixen a mitjans locals i en organismes públics o privats, són també trinxeres del bon periodisme contra les falsedats, les mentides i les manipulacions.
El VII Congrés de Periodistes és el primer que se celebra des de la irrupció massiva de la intel·ligència artificial, i serà l’ocasió per analitzar-ne l’impacte i les oportunitats que ofereix. La professió viu immersa en una revolució tecnològica permanent i imparable des de fa més d’un segle: ja fos amb l’aparició de la ràdio, la televisió o internet. Els professionals s’han format, al mateix temps que han evolucionat els formats, les rutines de producció i els models de negoci. Però la IA representa una revolució en tots els sentits. Un salt endavant que, tot i oferir grans possibilitats, també planteja interrogants i dubtes. Els experts ens proporcionaran les claus per entendre les implicacions i aplicacions de la IA en l’àmbit del periodisme i coneixerem exemples pràctics del seu ús a les redaccions. El Col·legi de Periodistes, i el recent creat Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial, aprofitaran l’efemèride del Congrés per intentar consensuar i establir unes bases comunes compartides per a l’ús responsable i ètic de la IA.
La digitalització ha canviat la manera com funcionen les nostres societats i en conseqüència com expliquem el món. El periodisme de dades emergeix en aquest context com a una oportunitat d’exploració de grans volums d’informació per trobar històries amagades i fer comprensibles realitats complexes. Nous temes i noves narratives que connectin millor amb un públic més jove, nadiu digital i avesat al món audiovisual.
Fa més de tres dècades que els mitjans de comunicació conviuen amb el món digital, i en moltes ocasions aquest procés ha posat en qüestió el model de negoci tradicional. El 1996, durant el III Congrés de Periodistes, ja es parlava del “vertiginós procés de digitalització”.
Un procés que ha comportat l’aparició de nous perfils professionals, la multiplicació de tasques —els anomenats “homes i dones orquestra”—, la caiguda dels ingressos per la disminució de les vendes del paper o la distribució més fragmentada de la publicitat. Al mateix temps, hem presenciat una concentració de mitjans, i en molts casos, retallades de personal a les redaccions.
Els mitjans s’han transformat, així com la manera d’explicar les històries. La tecnologia ha permès crear mitjans a la carta de cada usuari. El Congrés tindrà un espai dedicat a noves narratives, formats i canals. Perquè informar bé i de manera diferent és possible en qualsevol espai. Els ingredients del periodisme no canvien, només ho fa la manera i el suport, i hi ha molts casos d’èxit. Veurem com i on.
Les dificultats per fer sostenibles les empreses periodístiques han agreujat la precarietat laboral. El Col·legi de Periodistes treballa per posar fi a aquesta situació amb la campanya “Gratis no treballo” i altres iniciatives per denunciar els abusos. Ofertes amb el salari mínim interprofessional o amb una càrrega de feina desmesurada són denunciades i rebutjades de la Borsa de Treball del Col·legi, acceptant només aquelles que són dignes per als professionals de la informació i la comunicació. La realitat, però, fa que sovint els mateixos professionals no ens posem en valor, o que llencem la tovallola a la recerca d’altres opcions laborals com l’ensenyament o, fins i tot, altres professions que ja no tenen a veure amb l’ofici. El VII Congrés de Periodistes ha de servir per anar més enllà i exigir un mínims, tant a mitjans com a institucions públiques o privades que contractin periodistes. La dignitat salarial i laboral dels professionals ha de ser també una garantia de qualitat per a la ciutadania.
El periodisme de qualitat es basa en un exercici responsable de la professió, respectant els dotze principis bàsics del Codi Deontològic. El text es va aprovar l’any 1992 durant el II Congrés de Periodistes, i al llarg dels anys s’hi han anat incorporant diferents annexos que responen a aspectes específics de l’ofici com ara la manipulació d’imatges, l’ús del llenguatge, la cobertura de conflictes, la menció de nacionalitats o el plagi. Actualment, el Codi Deontològic compta amb 12 principis cardinals i 6 annexos, l’última actualització es va fer durant el Congrés del 2016 per adaptar-se a les noves realitats que oferia Internet. Però en aquest temps s’han produït canvis significatius que fan necessari actualitzar alguns aspectes en concret; com l’abordatge del suïcidi o l’ús de la IA.
Històricament, les redaccions han tingut el repte de ser més plurals i inclusives. La feminització de les facultats de periodisme i comunicació va arribar als mitjans, però encara no s’ha traduït prou en una presència equitativa als llocs de comandament i presa de decisions. El mateix passa amb altres col·lectius invisibilitzats. El VII Congrés de Periodistes reflexionarà sobre com fer els mitjans més inclusius i accessibles. La tecnologia obre la porta a adreçar-se a audiències més fragmentades i produir informació més accessible per a tot tipus de públics. La inclusió ha de començar a les redaccions, perquè incorporar noves mirades i perspectives enriqueix els relats periodístics i ens connecta millor amb la societat.
